Punt 351 (-54m) Gorgònia endèmica del mediterrani!

Aprofitem que membres de S'Agulla són de vacances i que les condicions continuen sent fantàstiques per fer una nova immersió a la zona més oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Som al punt 351, davant de cala Canyelles (Lloret de Mar) i anem a explorar un conjunt de roques baixes. A veure si avui hi ha menys algues que ahir. Això sí, serà que som més mar endins que la temperatura de l'aigua a la superfície és altra vegada de 27ºC....Baixem!

La baixada continua sorprenent-nos de veure que hi ha tant de plàncton i la termoclina és 10m més amunt: el canvi sobtat de temperatura es dona als 30m de profunditat i des d'allà fins al fons l'aigua és a 17ºC. Això sí, avui hem ensopegat amb un nou punt on hi ha gorgònies vermelles (Paramuricea clavata). Anem a veure com estan aquestes...

Bé, el fons continua particularment entapissat d'aquesta alga bruna (Carpomitra costata), però les gorgònies sobresurten i se les veu amb bona salut

No són tan grans com en altres punts, però n'hi ha que arriben als 60cm d'alçada

Ens alegra, veure que a més n'hi ha de petites: això vol dir que s'estan reproduint!

Bona part les trobem arrenglerades com si es tractés d'un camp sembrat

D'altres es troben aïllades com si les haguessin plantat en "testos" separats. Probablement sigui degut a que la roca que li fa de substrat sigui molt fragmentada, però amb tanta alga no ho podem valorar.

Avui la majoria tenen els pòlips oberts: són les "trompetetes" de la imatge que corresponen a la boca de cada individu que forma la colònia. Això sí, no oblidem que són parents de les meduses i, per tant, urticants!

Hem trobat alguna colònia totalment vermella. A la Costa Brava nord són habituals però aquí no n'acostumem a trobar. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Però també n'hem trobat de 50cm!

Entre les colònies solitàries de gorgònia vermella, trobem la groga (Paramuricea gray) que és de menors dimensions (10cm aprox)

Aquesta també està sobre un substrat dur que ha quedat cobert per la sorra

També hi ha gorgònies rosades (Eunicella verrucosa)

Tenen branques tan fines com les grogues...

...però les columnes d'on sobresurten els tentacles dels pòlips són més fins i robustos, fent que semblin punxes

I sembla que les estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) hi tinguin predilecció

Ja ho veieu fins a quin punt s'hi arriben a agafar!

Una altra gorgònia més pròpia de menors profunditats és l'olivaret (Leptogorgia sarmentosa) on també hi ha una estrella de mar de cistell molt ben amarrada!

I encara hem trobat alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis). Com l'olivaret, sol ser habitual a aigües somes on acostuma a ser de majors dimensions. La de la imatge farà uns 10cm d'alçada

Afegir aquest parent llunnyà de les gorgònies, i també urticant, Lytocarpia myriophyllum

Les esponges i ascidis deuen estar passant per un mal moment ja que en pocs punts poden sobresortir de tanta alga!

Tot i que aquesta orella d'elefant (Spongia  lamella), amb més de 20cm de diàmetre, sembla que se'n surt prou bé!

En el capítol algues, no tot és Carpomitra costata, sobre algunes roques trobem l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme. Sembla un bolet de soca rosat i té particular bon aspecte: no se li detecten clapes blanques. Acompanyant-la, a més, hi trobem l'alga bruna laminar Phyllariopsis brevipes

I.... un moment, aquesta no és una gorgònia blanca... 

...farà uns 50cm de llarg, té molt poques branques i en canvi mooooolts pòlips! Es tracta d'una Spinimuricea de Klaveren (Spinimuricea klavereni), una espècie endèmica del Mediterrani. Segons la bibliografia només se'n troba al mar Mediterrani: hi ha cites que van des de la riba occidental fins a Turquia. Això sí, n'hi ha molt poca i per això és una espècie protegida!

I una mica més enllà no podien faltar els fils de pescar!!!

I les gorgònies accidentades... Veieu com està de tombada la rosada? Això no és gens normal! I fixeu-vos en la part que està a tocar de la gorgònia vermella, està tota colonitzada per d'altres organismes inclòs el fals corall (Alcyonium coralloides) que dona una coloració vermellosa a les branques amb pòlips grocs (Si cliqueu sobre la imatge la veureu més gran!)

I aquesta branca trencada no és possible sense l'acció de l'activitat humana. Les gorgònies tenen unes branques de sorprenent flexibilitat per fer front als forts corrents que els hi aporten nutrients. Així que d'una manera ho altra ha estat segada i en breu perdrà la seva coloració

I és que els Jardins Submergits de la Selva no es deixen mai de sorprendre. A veure si aguanta el temps i podem continuar explorant aquesta zona!

Salut!

Punt 339 (-52m) Tornem al Phycis point!

Matí assolellat d'agost, mar plana i moltes ganes de fer immersió! Avui ens animem a tornar al punt 339. Es tracta d'una roca baixa, fragmentada, plena de forats on l'any passat ens va sorprendre trobar tantes  mòlleres roqueres (Phycis phycis) juntes! A superfície es nota que hem tingut pluges, ja que la temperatura ha baixat dels 27 als 25.5ºC, a veure què trobarem avui... Baixem!

Mentre baixem trobem l'aigua particularment tèrbola degut als organismes planctònics que ens acompanyen fins arribar al fons, sembla primavera! Normalment a l'agost trobem l'aigua més neta que mai, però avui no és el cas. La termoclina continua a 40m de profunditat i a partir d'aquí ja estem a 17ºC fins arribar al fons. BRRRR!!!! Això sí, som al mateix punt on ja un parell de mòlleres roqueres ens donen la benvinguda!

Tot i la què està en primer pla se la veu particularment mal ferida. Què li deu haver passat?

I aquesta morena (Muraena helena) també s'atreveix a treure el nas

Malauradament continuem amb la mateixa mala sort del mes de juliol: tot el fons està cobert de l'alga bruna Carpomitra costata. No es tracta pas d'una alga invasora, però si que és poc habitual que sigui tan abundat. A nosaltres certament ens dificulta poder veure la resta de la vida que colonitza el fons marí

Això sí, ni que sigui per les seves dimensions, tornem a veure l'orella d'elefant (Spongia  lamella). Es tracta d'una esponja que en el passat s'havia fer servir per a la dutxa. La de la imatge fa més de 30cm de diàmetre

L'esponja canelobre (Axinella polypoides) també sobresurt del mar d'algues

Però sens fa difícil resseguir les parts més baixes de la roca, tot i que en el "capítol esponges" avui tenim aquesta sorpresa, l'Axinyssa digitata. Si feu clic sobre la imatge per fer-la més gran, veureu que sembla un petit bosc de xiprers despentinats grocs! Segons la bibliografia té una distribució molt àmplia, des de Groenlàndia fins al sud de l'Amazones passant pel Carib. Però nosaltres és la primera vegada que la veiem

Pel què fa les gorgònies, aquestes grogues (Paramuricea gray) deuen tenir dificultats per alimentar-se amb tanta alga que no els deixa exposar els seus pòlips

Aquesta colònia potser ho té una mica millor...

De gorgònia blanca (Eunicella singularis) n'hi ha ben poca i francament petita (5cm aprox.)

També hi hem trobat algun exemplar de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) que a més està fent de talaia per a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

I és que s'enfilen a tot el què trobem. Avui aquesta ens estira una mica un dels braços i encara podria mostrar més ramificacions!

Alguns ascidis, com els budells (Ciona edwardsi) han trobat algun racó on poder deixar exposats els tubs d'entrada i sortida d'aigua. Es tracta d'animals filtradors tot i que semblin només tubs grogosos

També tenen "parents" que formen colònies molt atapeïdes, on cada parella de forats correspon a un individu

Altres, com les leucèmies (Halocynthia papillosa), opten per viure com a individus solitaris i sobresortint de la roca. Bé, el què li han deixat de roca, perquè a la dreta de la imatge hi ha un bon manyoc de fil de pescar ja molt colonitzat, i a saber què està recobrint...

I ara sí, cap a la Maru falta gent que s'està aixecant mar!

Salut!

Punt 33 (-53m) Espècies rares, endèmiques i MÉS!!!

Tot i el relatiu fracàs de la immersió que acaba de fer el primer torn, i com s'està fent de pesat aguantar la mar de fons,... és mig matí i no ha entrat vent particularment fort... Així que el segon torn decideix tirar-se a un punt proper que des del 2021 que no hi anàvem. Es tracta del punt 33 a 53m de profunditat. Aquí sí que hi ha un petit pendent rocós que en l'anterior ocasió presentava una gran varietat d'esponges. BAIXEM!

Ara ja es nota més el corrent que al torn anterior i ben bé fins a mitja baixada que no és recomanable deixar-se anar del cap del fondeig. Aquí també la visibilitat és molt bona encara que també hi ha moltes algues brunes (Carpomitra costata)

La zona rocosa és més elevada, pel què el coral·ligen es mostra esplendorós amb tot d'organismes plens de color. Bé, color quan dispares els flaixos, que sinó tot és marronós!

Avui us volem destacar aquesta esponja en forma de calze, Calyx nicaeensis. Aquesta fa uns 20cm de diàmetre, tot i que pot arribar a ser el doble de gran. És molt rara i endèmica del Mediterrani!

Us mostrem la mateixa esponja des d'un altre angle i ja posats veure millor la garota de punxes llargues que s'hi amaga a sota. Es tracta d'una espècie protegida, considerada molt escassa. En aquesta altra immersió us en donàvem més detalls

De fet encara hem estat més de sort i n'hem trobada una altra! Això sí, aquesta vegada acompanyada d'unes anemones que no sabem identificar...

I encara són més curiosos els ascidis que hi ha al costat. No n'estem gens segurs de quina espècie es tracta, sobretot perquè els individus de la part alta, no són transparents, sinó grogosos. Serà perquè estan malament de salut o és només sediment? Bé, ens haurem de conformar només identificant l'esponja taronja, Haliclona fulva... però si feu clic sobre la imatge veureu que alguns dels forats estan colonitzats per coralls solitaris. Són les formes calcàries amb marges gruixuts. D'aquesta mena de "corones" en sobresurten uns tentacles minúsculs que no es poden apreciar a la imatge

Aquestes altres anemones enmig de tanta alga, no tenim clar que estiguin gaire a gust...

De gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) n'hem trobat algunes colònies petites (15cm aprox.)

I de la gorgònia groga (Paramuricea gray) també

Les que no tenen cap problema amb les algues són les esponges canelobre (Axinella polypoides) amb els seus 50cm d'alçada

On en algun cas ja s'hi ha enfilat una estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus)

O més d'una ha decidit enfilar-se sobre la mateixa esponja!

En aquesta imatge de paisatge, a més de fer-vos notar les formes curioses que pot tenir l'esponja canelobre, es pot veure millor la forma de calze de l'esponja Calyx nicaeensis. Però també dóna idea que les condicions ambientals estan canviant i estressant als organismes que hi viuen. Aquest és el cas de l'alga calcària que sembla un bolet de soca a l'esquerra de la imatge, Lithophyllum stictaeforme. Hauria de ser de color rosat tota ella i en canvi presenta uns marges gruixuts blanquinosos

 També destacar-vos aquesta punteta de Neptú (Reteporella grimaldii),

que tot i el seu nom, realment es tracta d'una colònia de milers d'individus. Pertany als anomenats briozous. Són uns organismes que es troben dins d'una mena de càpsules de menys d'un mil·límetre de grandària, d'on només en sobresurten uns tentacles que li serveixen per captar l'aliment. 

Si feu clic sobre la foto veureu quines estructures tan delicades que arriba a formar i entendreu millor el perquè del seu nom!

La nostra sort continua i a més hem trobat aquesta garota de fons (Echinus melo). Tot i ser més pròpia de profunditats majors , ja es deixa veure al voltant dels 50m. Però a més ens està mostrant una cosa ben curiosa: els peus ambulacrals! Si feu clic sobre la imatge veureu que d'entre les punxes hi ha tot de tentacles. I és que un eriçó de mar (o garota) no es desplaça rodolant, sinó fent servir aquests tentacles que es mouen sincrònicament. De fet alguns també els fa servir per agafar objectes que li permetin camuflar-se. Normalment els té amagats i només desplega els que li fan falta, és a dir, els què toquen el terra o "agafen" objectes; però aquest sembla que ens els està ensenyant tots! Aquí us expliquem com d'altres "parents" seus segueixen la mateixa estratègia!

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent que ja s'està aixecant la mar!

Salut!