Punt 355 (-47m) Els "parents" de les estrelles de mar

Després dels ruixats d'ahir, el dia s'aixeca assolellat i amb poc onatge... però molt seguit! Així que la jornada serà incòmode, pel què millor no anar gaire lluny. Ens decidim pel punt 355, a l'alçada de la platja gran de Lloret de Mar. Es tracta d'una barra que més enllà hi hem trobat gorgònies. Avui en canvi serem entre dues d'aquestes barres que s'aixequen poc més d'un metre respecte el fons marí. Baixem!

Com passa sempre després d'un dia de pluja és que l'aigua a nivell superficial és ben bruta, tant per la quantitat de partícules en suspensió com per restes de fullaraca i plàstics. Poc a poc, aquesta massa d'aigua provinent dels aiguats s'anirà barrejant amb l'aigua de mar i tota aquesta aportació de material s'anirà enfonsant. Avui l'aigua és ben tèrbola fins als 30m de profunditat, on, a més, hi tenim la termoclina: passem dels 25ºC de la superfície a 17ºC de cop! I per acabar-ho d'adobar, pel fons hi ha una bona correntada!

El corrent ens porta cap a un segon caient, així que ens quedem prop del primer que ens fa de recer i encara aconseguim fer algunes fotografies. La barra rocosa està semienterrada, però dels punts on sobresurt està ben colonitzada. Això sí, finalment l'alga bruna Carpomitra costata que ens ha donat la murga tot l'estiu comença a desaparèixer i podem començar a apreciar la resta d'organismes propis del coral·ligen

Coronant les roques veiem estrelles de cistell (Astrospartus mediterraneus). De fet no són ben bé estrelles de mar, sinó uns "parents", les ofiures.  Durant el dia tendeixen a quedar-se amb els braços plegats que semblen un cistell i, és a la nit, quan els estenen per capturar l'aliment. Avui, serà per la correntada, però si us hi fixeu a la part inferior de la imatge, ja té un braç ben estès

O potser perquè avui hi ha més foscor degut a que a capes superficials hi ha l'aigua bruta de la pluja que aquesta té 4 braços ben desplegats!

Però què són les ofiures? Són equinoderms, que significa literalment "pell de punxes". Aquest grup el componen 5 classes d'organismes: crinoideus (clavellines), holotúries (espardenyes de mar), estrelles de mar, ofiures i eriçons de mar. En aquest post us fèiem cinc cèntims de les estrelles i eriçons de mar. I encara que no tots els organismes que us hem mencionat tenen unes punxes prou evidents, sí que tenen altres característiques en comú. Per una banda els peus ambulacrals: una espècie de ventoses que alhora fan funció de potes que els hi permet desplaçar-se. En aquest post es veu molt bé en una estrella de mar i en aquest altre en un eriçó de mar.  En el cas de les ofiures però, no li serveixen per al desplaçament, sinó que en té prop de la boca i li serveixen per alimentar-se. Per altra banda tenen simetria pentaradial: si tallem un individu com si fossin 5 formatgets hi trobaríem els mateixos òrgans orientats respecte un eix central. En el cas de les ofiures com la de la imatge veiem que el seu cos està format per un disc central que conté els òrgans vitals i d'on en surten els seus braços. La boca la té a la part inferior del disc.

L'espècimen de la imatge sembla que ja té gana i s'està decidint a desplegar els seus braços. I aquí volem destacar una particularitat pròpia de les ofiures, estrelles de mar i crinoideus: en un moment donat, si se senten amenaçades, poden desprendre's d'un braç! Sí, sí, tal i com ho fan les sargantanes a terra ferma, distreuen el depredador amb el braç que s'han amputat mentre elles surten corrents. Fins i tot hi ha espècies que poden regenerar un braç sencer amb plena funcionalitat en només 4 setmanes! De fet s'ha vist que molts dels gens que s'activen per fer-ho possible són els mateixos que fan servir d'altres organismes que no hi tenen res a veure. Estudiar-los ajuda a entendre com és que ho aconsegueixen i com és que l'espècie humana no té aquesta capacitat. Aquí en trobareu més detalls!

I com que avui estem obligats a anar arran del fons marí, doncs ens hem adonat d'uns altres equinoderms: els crinoideus! Millor cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i veureu el següent: una mena de "branques" vermelloses que pengen de la roca. Bé, això són clavellines (Antedon mediterranea). Cada individu té un número de braços múltiple de 5. Als costats dels braços tenen aquestes pínnules que li donen aquest aspecte de "branca". Està recoberta d'una mucositat on s'hi enganxa l'aliment transportat pels corrents marins que després fa arribar a la boca. Aquests braços articulats són molt flexibles i fràgils. Encara que es trenquen molt fàcilment, també es regeneren molt ràpidament com fan les ofiures. 

Però aquests disposició en forma de "branca" no és exclusiva des crinoideus! A la imatge un parent de les gorgònies, la Lytocarpia myriophyllum, que tot i el seu aspecte sedós està coberta de cèl·lules urticants!

I per organismes urticants ja visibles a ull nu, aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Tot i que sembla ser sobre la sorra, necessita d'un substrat rocós on agafar-se, així que la roca és molt plana i coberta per algues i grapissar

De fet es tracta d'un organisme molt senzill on el forat central fa tan de boca com d'anus. De vegades entre els seus tentacles s'hi amaguen unes gambetes transparents, però ens fa l'efecte que avui tampoc en tingut sort...

Sobre les roques trobem un parent seu, molt més petit, l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae). Tot i que a poca fondària és normal trobar-la sobre un substrat dur, a aquestes profunditats normalment la trobem sobre esponges d'Axinella verrucosa

I l'altre organisme que també fa servir tentacles minúsculs per alimentar-se és la punteta de Neptú (Reteporella grimaldii). Això sí, caldrà un microscopi per veure'ls, així que ens conformarem a apreciar les formes delicades que formen les colònies d'individus. Bé, amb el permís del captinyós (Scorpaena notata) que està al costat!

Això sí, hi ha colònies amb la part central destrossada. Serà que hi ha passat un plom com ara un curricà de fons?

Potser a la imatge anterior podem tenir el dubte que sigui resultat de l'activitat humana, però aquesta xarxa abandonada està clar que sí!

O aquests fils de pescar que ja s'hi ha enganxat de tot. I és que mai ens deixa de sorprendre que fins i tot sobre pedretes tan petites i trobem restes d'arts de pesca...

I ara sí, que entre onatge i correntada la immersió ha estat esgotadora, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 354 (-54m) Un Centrostephanus, un ascidi negre...

Matí tranquil de final d'estiu amb previsions poc clares sobre quan i quant de vent entrarà. Tot i no tenir-ho massa clar ens animem a anar a la banda oriental dels Jardins Submergits de la Selva. Anem a provar sort amb el punt 354: som davant de cala Canyelles, hi ha el què sembla un caient i una mica de roca a 54m de profunditat. Baixem!

L'aigua a superfície continua sent molt calenta 26ºC i el canvi fort de temperatura no el notem fins als 22m, on a partir d'aquí estem a 15ºC. Trobem la roca principal que indicava la imatge de sonar d'escombrat lateral

Malauradament, la resta del què semblava un caient, és tot grapissar (sorra gruixuda barrejada amb algues calcàries i petxines trencades). Sí que s'ha de dir que finalment hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata), però al haver tan poca roca que sobresurti de la sorra, no hi ha gaire representació d'organismes de coral·ligen.

Aquí tenim alguns dels seus habitants...

Primer de tot destacar la presència de la garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus). Es tracta d'una espècie protegida. Les punxes són zebrades i fan prop del doble del diàmetre del seu cos

De gorgònies només n'hem trobat de groga (Paramuricea gray) tot i que encara enredada amb l'alga bruna (Carpomitra costata)

I mentre estàvem admirant els seus pòlips, aquestes "trompetetes" a través de les quals s'alimenta, hi hem trobat aquesta petitíssima escórpora

Continuant amb organismes urticants, tenim l'anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae) que en aquesta ocasió no creix directament sobre la roca, sinó sobre una esponja. Aquí no s'aprecia....

... però en aquesta altra si que es veu un tros d'esponja també groga (Axinella verrucosa)

Continuant amb les esponges, de color vinós és la Petrosia ficiformis. Cal dir que la seva coloració depèn dels organismes simbionts que conté, podent variar cap al marró o fins i tot blanc en ambients completament foscos. En canvi, la que fa una mena de digitacions foradades amb la punta més clara pertany al gènere Haliclona sp

I en el capítol ascidis, aquests organismes filtradors que aquí ja us en vàrem parlar, ens ha passat una cosa curiosa. A la imatge hi ha una versió groc-transparent, conegut com a budell (Ciona edwardsi), però al mig hi hem trobat un ascidi negre (Phallusia fumigata). Sí, aquest tub negre rugós, no és pas una esponja, sinó també un ascidi. Si cliqueu sobre la imatge, la veureu més gran. Aquest forat que es veu, és el sifó bucal, per on fa entrar l'aigua, i no es ben bé rodó, sinó format per una sèrie de seccions acabades amb forma de punxa. En el cas del budell semblen punts grocs. Si es tractés d'una esponja seria ben rodó. L'espècimen de la imatge fa uns 7cm, tot i que a la bibliografia hem trobat que pot arribar a fer 15 cm de llargada. Però el més curiós del cas és que fins ara s'ha descrit que viu entre 1 i 30m de profunditat i nosaltres som a 54m!

Ara sí, ens toca guardar la lupa i cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 352 (-54m) Gorgònies grogues

Encadenant una setmana sencera de molta calor, pràcticament zero vent i mar plana, avui decidim anar 150m més enllà del punt on hem trobat la gorgònia rara, Spinimuricea klavereni. També hi hem detectat fons rocós, així que a veure si tenim sort i en trobem més. Baixem!

Tornem als 27ºC de la superfície a 9m hi ha una baixada notable i a partir dels 30m ja la temperatura de l'aigua es manté constant a 16ºC. Avui no arriba a 1 nus de corrent fins als 5m, un xic menys que ahir. La visibilitat és bona, trobem roquetes d'un pam d'alçada, però tot continua cobert de l'alga bruna Carpomitra costata

A les petites roques que sobresurten hi trobem organismes típics del coral·ligen com l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme que sembla un bolet de soca, però és ben dura!

L'esponja canelobre (Axinella polypoides). La de la imatge fa més de 40cm d'alçada

O aquesta esponja, Ciocalypta penicillus. Realment és una massa plana i extensa, però la major part es troba recoberta de sediment. L'única cosa que ens indica la seva presència són aquesta mena de dits cònics d'uns 3-4cm d'alçada

A la secció gorgònies, la predominant és la gorgònia groga (Paramuricea gray), que no arriba a formar boscos. Tot i així, al tractar-se de colònies petites tenim dificultat a veure-les degut a les algues

Aquí en tenim una altra colònia 

També trobem alguna gorgònia blanca (Eunicella singularis)

I algun olivaret (Leptogorgia sarmentosa)

 Això sí, aquesta vegada amb una petita estrella de cistell (Astrospartus mediterraneus). Realment es tracta d'una ofiura, un organisme menys evolucionat que les estrelles de mar. Al tractar-se d'un individu tan jove es pot distingir el disc d'on surten els seus fins braços

Aquí en teniu un adult que com veieu té els braços molt més ramificats

Bé, avui no hem trobat cap més espècimen de la Spinimuricea klavereni, però si més no ens fa plantejar on baixar el proper dia, ja que amb tanta alga bruna no podem valorar com estan els organismes propis del coral·ligen. 

Salut!

Punt 351 (-54m) Una rajada escrita!

Aprofitant aquests dies de bon temps, hem anat diverses vegades més al punt 351. Avui però, us volem explicar una trobada singular per a nosaltres: la rajada escrita (Raja montagui). 

Fa més de mig metre de llargada, tot i que a la bibliografia trobem que pot arribar a fer 80cm. És una espècie pròpia d'aigües profundes que es pot trobar fins als 600m

Aquests animals estan fets d'ossos cartilaginosos, al igual que els taurons, però en són una versió aplanada. Aquest tipus d'esquelet els fa més lleugers que la majoria de peixos amb l'esquelet fet d'os. Al ser més lleugers no tenen bufeta natatòria per poder-se mantenir suspesos a la columna d'aigua

Tot i així tenen una flotabilitat una mica negativa, és a dir, que si no es mouen, s'enfonsen. 

Un peix per respirar, obté l'oxigen dissolt a l'aigua fent-ne entrar per la boca i sortir per les brànquies. La majoria de taurons i rajades tenen la boca a la part ventral, si es queden quiets al fons, fan entrar aigua barrejada amb sediment, cosa que els hi tapona les brànquies i, finalment, moren asfixiats. Aquest és el cas per a algunes espècies, que estan obligades a no parar de nedar durant tota la seva vida. Però per la majoria, com la rajada escrita, no tenen cap problema en passar-se la major part del temps descansant sobre el fons marí. Aleshores, com s'ho fa per respirar? Fixeu-vos que darrera els ulls hi té unes obertures, són els espiracles! Li serveixen per bombejar aigua neta cap a les brànquies sense xuclar el sediment que hi ha sota la seva boca. A més, també les fa servir mentre menja, ja que s'alimenta d'animals enterrats a la sorra

Avui, aquesta, s'ha decidit a fer una excursioneta cap amunt, o l'han fet pujar... i s'està entretenint abans de tornar a majors profunditats. En qualsevol cas, ha tingut la paciència de deixar-se fotografiar!

Així que avui, amb aquesta sorpresa ben curiosa, cap a la Maru falta gent!

Salut!

Punt 351 (-54m) Mesurant la gorgònia rara!

Aprofitant que la metereologia es manté estable, decidim tornar al punt 351 on quatre dies enrere vàrem localitzar una gorgònia molt rara: la Spinimuricea de Klaveren (Spinimuricea klavereni). Això sí, aquesta vegada equipats amb una cinta mètrica. A la bibliografia hem trobat que pot fer fins a 60cm de llargada tot i que acostuma a ser més petita. A nosaltres ens ha fet l'efecte que les dues colònies que hem trobat són més llargues... anem a verificar-ho. Baixem!

Avui a superfície la temperatura de l'aigua ha baixat lleugerament 27,2ºC, però hi ha força més corrent i la visibilitat ha empitjorat. La termoclina la trobem a 30m de profunditat i a partir d'aquí la temperatura ha estat de 15ºC. Pel què fa a la visibilitat, està millor que a superfície però no tan bona com el dia passat. Desfem el camí de l'anterior immersió i aquí estan!

Es tracta de dues colònies

Una té dues ramificacions, la mesurem i fa 84cm!

I l'altra que no té ramificacions està una mica ondulada, la mesurem i fa...114cm! Practicament el doble del què s'ha descrit fins ara!

Això sí, l'experiència de ser mesurada no sembla que li hagi agradat perquè immediatament després ha amagat els seus pòlips. 

Això sí, abans de marxar ja els ha tornat a treure

Continuem explorant l'entorn a veure si en trobem més, però sense èxit. Aquesta alga bruna (Carpomitra costata) potser està cobrint colònies més petites, però no ho podem assegurar. Més enllà, com ja vàrem descriure sí que trobem gorgònies vermelles (Paramuricea clavata), gorgònies rosades (Eunicella verrucosa) i gorgònies grogues (Paramuricea gray) però la spinimuricea es troba solitària i allunyada uns 5m de la resta. Quin en serà el motiu? 

Sigui quin sigui el motiu, com si n'hi ha d'altres ho haurem de deixar per un altre dia. Se'ns acaba l'aire, així que cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut! 

Punt 329 (-52m) Zero gorgònies

Després de l'èxit d'ahir, i aprofitant que el bon temps encara aguanta, decidim continuar explorant la zona. Enfilem cap al punt 329, una zona de roques petites disperses, a l'alçada de cala Canyelles (Lloret de Mar) a 52m de profunditat. Baixem!

Avui ja estem batent rècords de temperatura de superfície: 28ºC! Durant la baixada creuem dues masses d'aigua: a 6m baixa de cop a 23ºC i només a 20m de profunditat ja sí trobem la termoclina on a partir d'aquí la temperatura de l'aigua és de 17ºC i no varia fins arribar al fons. La bona notícia és que la visibilitat ha millorat i hi ha menys alga bruna (Carpomitra costata)

Ara ja podem veure els organismes que colonitzen les zones rocoses que sobresurten del grapissar amb un clar domini de les esponges

Cobrint la major part de la roca de color rosat és l'esponja Hexadella racovitzai. Però les de baix a l'esquerra amb aspecte punxós són la Dysidea avara i de color més clar la Dysidea fragile. Però aquestes esponges, i d'altres que no sabem identificar, no sembla que li importin el més mínim a aquesta estrella de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus) que senzillament hi veu una talaia perfecta per caçar!

I si a la imatge anterior no tenim clar que només hi hagi un individu, aquí com a mínim n'hi ha dos. Per dir-ho ens fixem en els discs. Les estrelles de mar de cistell, tot i el nom, són ofiüres, uns parents menys evolucionats que les estrelles de mar. Els seus braços surten d'un disc central, en aquesta altra immersió s'aprecia molt millor. Vosaltres quants individus hi compteu?

Però no són els únics escaladors del dia, aquí tenim una estrella de mar ataronjada (Hacelia attenuata) acompanyant a un captinyós (Scorpaena notata)

Aquesta altra es passeja per sobre de l'alga roja calcària Lithophyllum stictaeforme, però no us sabem dir si està en gaire bon estat, hauria de ser ben rosada...

I aprofitant que avui podem veure altres algues, us destaquem aquesta alga bruna: Phyllariopsis brevipes. Les làmines fan més de 10cm de llargada!

Rondant la zona no només hi ha estrelles de mar, sinó també llagostes (Palinurus elephas). De fet al centre el què hi ha és una muda! I és que aquests animals no tenen un esquelet intern com els peixos, sinó un exoesquelet! És a dir, que la part dura del cos va per fora com una cuirassa. Això fa que quan creixen se n'han de desprendre. Quan això passa, són tous i vulnerables a qualsevol depredador. Però passada una estona, la pell secreta quitina força calcificada que se'ls hi endureix i ja tenen cuirassa nova d'una talla més gran!

Aquí en tenim unes quantes de reunides. Nosaltres n'hem comptat 4, hi esteu d'acord?

I encara n'hi ha una altra que sembla que fa tard a la "reunió"!

Aquí però, també hi trobem la petja de l'activitat humana. A la imatge les restes d'un cap i una xarxa, però estan tan colonitzats que ja costa de distingir

I aquí fils de pescar... Si més no, fa molt que ningú s'hi deixa res més!

I aquesta llagosta que "fa guàrdia" prop d'una altra xarxa molt colonitzada. Esperem que no se li enredin les banyes!

La veritat que tornem cap a la barca força sorpresos, no tant pel què hi hem trobat, sinó pel què no hi ha! Només hem anat 100m enllà del punt 351 i no hi hem trobat ni una sola gorgònia de cap tipus. És ben bé que tenen unes necessitats ben concretes!

Salut!