Efecte FAD: llampugues!

Un dels fenòmens que es dona quan hi ha un objecte flotant a l'aigua és el què s'anomena efecte FAD (Fish Aggregating Device): l'ombra que projecten atrau una sèrie d'espècies marines particulars que no se solen veure en altres contextos. Aquest objecte pot ser una embarcació, una branca o fins i tot una boia. Potser, els que sou de Blanes, us haureu fixat que sovint hi ha pescadors esportius prop de la boia de la dessaladora (alçada dels càmpings), doncs comenceu a sospitar què hi fan!

Nosaltres aquests dies, de forma totalment fortuïta, hem ensopegat amb aquesta, i preocupats que no estigués a la deriva i fos un perill per la navegació ens hem tirat a l'aigua. Això sí, aquesta vegada només a fer snorkel i sorpresa...

...era un AQUARI!!!

Per una banda, juvenils de surers, també coneguts com a peix ballesta (Balistes capriscus), marcant territori a tot aquell que s'hi volgués acostar tot i ser de la mida del dit gros del peu!

Amb aire expeditiu i tafaner alhora aquestes petites círvies o verderols (Seriola dumerilii) anaven patrullant amunt i avall. Tot i tractar-se d'un peix solitari, quan són joves van en petits grups

Però mirant al fons, sigui sota nostre, com una mica més enllà, hi ha un banc de peixos més grossos... Sembla que s'acosten... són llampugues (Coryphaena hippurus)!!! Sí, sí, no són pas tan grans ni verdosos com els que apareixen a les revistes de pesca que poden fer més d'un metre, sinó que només fan uns 30cm, són més blavosos, i tot i així  ja s'estan reproduint!!!

De tant en tant en veus algun que deixa anar una estela blanca d'ous i d'altres que s'hi afegeixen. (Són les línies en ziga-zaga de la imatge)

I n'hi ha que els deixen ben a prop de la superfície!

Van fent passades: tan bon punt es deixen veure pel fons que pugen prop de superfície...

...inclús algun de tafaner ens passa a tocar. Però això sí, ho fan a tota velocitat!

Hi hem tornat 2 dies més tard i a la festa s'hi ha afegit aquest grup de seitons. I és que encara hi ha llampugues reproduint-se!

És clar que els ous són molt nutritius i aquí tothom s'apunta al banquet per desesperació de les llampugues...

17/08/26: avui l'aigua és molt tèrbola, continua a 29ºC, no hi ha seitons, els surers ja ignoren la càmera i van cap a nosaltres, hi ha menys llampugues que ja no estan fresant, moltes més círvies que es mantenen vigilants a un metre per sota de la resta però se'ns ha afegit un peix pilot (Naucrates ductor)!

18/08/26: i finalment s'ha corregut la veu i és ple de pescadors esportius. Què dura és la vida de la llampuga!!!

Això sí, tampoc les boies són garantia d'èxit. Al mateix dia hem anat també a veure la boia de la dessaladora de Blanes...

I ja ho veieu, a part de plàstics petits avui no hi ha res més!

Salut!

G1 (-52m) Gorgònies enterbolides

Aprofitant que les previsions són de poc onatge, en decidim per anar a fer una ullada a les gorgònies del punt G1. L'aigua a superfície ja està com si fos ple agost i dels calorosos, 26ºC. Com serà al fons? Baixem!

Primera sorpresa només tocar l'aigua: una correntada d'un nus ben bo! Així que toca llençar-se a l'aigua a favor de la corrent de manera que ens arrossegui al punt d'immersió. Qualsevol intent de nedar serà inútil. Afortunadament, a mida que baixem n'hi ha menys. Però al igual que dimecres passa, cap als 40m és ben tèrbola i a 14ºC BRRRRRR! I el què és ben curiós, tot i l'abundància d'aliment que impliquen les aigües tèrboles, resulta que avui les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) tenen els pòlips amagats! Vaja que no s'estan alimentant i d'aquí el seu aspecte com si fossin filferros acolorits!

Malauradament, des de que les vàrem estudiar al 2011 s'han anat deteriorant molt. Aleshores en comptades ocasions i només a la primavera i tardor hi podries trobar algues que en penjaven

El creixement de Paramuricea clavata és en forma de ventall, eixamplant-se ja des de la base i orientat perpendicularment respecte als corrents principals. La branca que es veu a la dreta no es fa així de gran sola, sinó acompanyada d'un ventall ben ampli que ja no existeix

Aquí en teniu un altre exemple

Quan tenen problemes de salut, esdevenen presa fàcil per ser colonitzades per altres organismes i poc a poc les branques es van trencant. 

Es redueixen a mers branquillons fins finalment desaparèixer. Les fotos que us mostrem són de punts on hi havíem vist gorgònies de més de 80cm d'alçada. On som normalment l'aigua es manté freda i per això sempre les havíem vist bé. Malauradament, ja fa cosa 6 anys ens vàrem trobar que una massa d'aigua calenta havia arribat a aquesta profunditat. Depenent de la durada d'aquest esdeveniment les pot fer emmalaltir com s'ha vist en aigües menys profundes al nord de la Costa Brava

Tot i així, també hem detectat noves colònies que s'estan formant. Quan les vàrem estudiar al 2011 no en vàrem trobar i teníem els nostres dubtes si encara tenien capacitat de reproduir-se. I aquesta petita colònia ens demostra que sí. Caldrà veure si les condicions ambientals li son favorables

Ara bé, no només les gorgònies vermelles s'ho estan passant malament. Aquests ascidis (Synoicum blochmanni) tampoc es veuen mai altres organismes creixent-los al damunt. Aquí la veiem coberta d'uns cucs (Filograna implexa) que viuen dins de tubs calcaris

Si cliqueu sobre la imatge veureu com en sobresurten uns ventalls que són els seus aparells bucals amb els què capta l'aliment

Mirant l'entorn també veiem més algues de l'habitual que compliquen la vida als organismes propis del coral·ligen com les esponges. Però per qui les algues definitivament no són un problema és per les ortigues (Anemonia viridis). Aquesta anemone de grans dimensions (més de 20cm de diàmetre) avui ens mostra el seu tronc i sense pensar-s'ho hi ha amagat un cap-roig (Scorpaena scrofa). Mai hem vist una cosa semblant pel què ens fa pensar que potser s'ha espantat amb les nostres bombolles i s'hi ha amagat temporalment

I una altra que tampoc té problemes amb les algues és aquesta Lytocarpia myriophyllum. Tot i el seu aspecte fràgil, és un parent de les gorgònies i per tant, també ben urticant!

I en el capítol "objectes perduts" avui ja ha esta massa: una àncora! En altres ocasions ja us hem mostrat gorgònies abatudes i arrencades, però com han de sobreviure si directament els hi va una àncora a sobre? I ja són ganes de tirar un àncora a aquesta profunditat i a més tan recent que és ben neta!

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 325 (-42m) Foronidis!

Aprofitem que és Sant Joan i que les condicions a mar són immillorables per tornar al punt 325. Es tracta d'una zona de fons fangós amb unes poques pedretes davant de la platja gran de Lloret de Mar. I és que és un punt particular, no només perquè és molt fàcil aixecar pols, sinó perquè a més és un paisatge singular pel predomini d'esponges, anemones de tub i ascidis. Justament, la darrera vegada no vàrem veure alguns tipus d'ascidis que eren dominants. A més, l'aigua s'ha escalfat moltíssim en no res, a superfície ja tenim 26ºC, cosa gens habitual ni tan sols al mes d'agost. Com deu ser a baix? Baixem!

Durant la baixada la temperatura va baixant gradualment per quedar-nos a 16ºC. Normalment, sobretot quan les aigües són tan càlides a superfície, a un cert punt de la baixada hi ha un canvi sobtat de la temperatura degut a què vas a una massa d'aigua diferent que no li ha arribat encara l'escalfor de les radiacions solars. Avui en canvi ha estat tot gradual fins al fons. Així sí, uns 5m abans d'arribar al fons, l'aigua és tota tèrbola que sembla que hi hagi boira i és ple de besucs (Pagellus acarne)!

Passejant per sobre les roques i els organismes que les colonitzen trobem estrelles de mar de cistell (Astrospartus mediterraneus). Tot i ser d'hàbits nocturns avui està de cacera i estira algun dels seus braços ramificats per capturar menjar.  Som arran del fons i la sensació de boira continua per la presència de molts peixos petits i misidis, són aquesta mena de "gambetes" que hi ha a l'esquerra, els veieu?

Tot i haver claror, la llanterna avui és particularment útil per detectar aquests ascidis: els estofats! No són tan grossos com els de la primera vegada que hi hem baixat al 2024, però hi són!

També trobem altres ascidis solitaris, com les leucèmies (Halocynthia papillosa) vermelloses i opaques que hi ha a l'esquerra de la imatge. Aquí són particularment grans (10cm). Al centre una anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). I si cliqueu sobre la imatge, veureu al centre la seva boca!

I qui no es vol perdre res és aquest captinyós (Scorpaena notata). És un tipus d'escórpora petita, el veieu dalt de la pedra?

I l'altre organisme que tenim molt d'interès en fotografiar són els foronidis! Com que són més aviat petits (<1cm) i els que coneixem acostumen a estar a la base de les anemones de tub (Cerianthus membranaceus), doncs primer de tot busquem aquest tipus d'anemones com la de la imatge. Aquesta és de tentacles clars

I d'altres els tenen foscos. En aquest cas està mig amagada en el seu tub tou. En tots dos casos estem de sort, fixeu-vos què hi ha a la base...

Foronidis (Phoronis sp)! Tot i que físicament ens recordin a les palmeretes i cucs de closca, es tracta d'organismes molt més evolucionats, dels quals només se'n coneixen una desena d'espècies al món!

Els què sí que formen conglomerats són aquests cucs, Filograna implexa. Viuen en tubs calcaris, i si cliqueu sobre la imatge veureu que en sobresurten uns "plomalls". Es tracta del seu aparell bucal que fa servir per captar l'aliment

D'altres organismes molt menys evolucionats, però francament efectius, tant que són dominants a l'hora de colonitzar roques, són les esponges! Just per fer-nos una idea...

Aquesta esponja negra (Sarcotragus foetidus)

Aquí una Dysidea fragilis, que fa aquesta mena de digitacions. Però a sobre uns quants cucs Filograna implexa han decidit establir-s'hi i encara s'hi ha afegit un llimac de mar (Felimare sp.)

Una petita Aplysina cavernicola groga que aviat formarà una massa amb més estructures com la que veiem, que semblen dits!

I aprofitem per recordar que tot i la profunditat, també hi arriba llum solar que aprofiten aquestes algues brunes: Zanardinia typus

Malauradament, l'apartat d'"objectes perduts" és particularment extens: des d'ampolles...

...una gorra que només se li reconeix la visera...

... i les indestructibles tovalloletes d'un sol ús!!! Sí, sí, seran biodegradables a terra ferma, però a mar no desapareixen MAI!!! Si us hi fixeu, just davant hi ha un cap-roig (Scorpaena scrofa) que a saber què deu estar pensant...

I ara sí que se'ns fa tard i cap a dalt de la Maru falta gent!

Salut!

Punt 241 (-36m) Mans de mort i més!

Cap de setmana meteorològicament mogut i a nivell marítim encara pitjor. L'única finestra que veiem és avui ben d'horeta i per les 11h ja ser altra vegada a port. Vaja que difícilment podrem fer un segon torn i tot i així caldrà també l'ajuda de la Biodramina! Comencem el dia ben ennuvolat, onatge molt seguit de més de mig metre d'alçada, el vent que ja comença a bufar i creuem els dits perquè les previsions siguin encertades... Ens decidim per un punt nou, ben a propet del port de Blanes per si cal tornar corrents! Es tracta del punt 241, són un conjunt de roquetes a 36m de profunditat que haurien de permetre que s'hi amaguessin un bon grapat de peixos. Baixem!

L'aigua continua sent ben tèrbola, però amb prou visibilitat per no desorientar-nos massa. Les roques estan molt colonitzades. L'alga verda Flabellia petiolata té preferència per les parts més elevades

Com també és el cas de la boina (Codium bursa), una altra alga verda

O l'alga roja Peyssonnelia sp.

Més amagades de la llum hi trobem tot d'esponges com aquesta Phorbas tenacior

Mentre just per sota hi trobem aquests ascidis, les leucèmies (Halocynthia papillosa). Es tracta d'animals filtradors: l'aigua entra per l'obertura de dalt (sifó bucal) i surt pel tub lateral (sifó atrial). Això sí, aquests sifons es poden tancar, i en el cas de les leucèmies ho fan tancant-se com si es tractés de quatre làmines que formen una creu. Si us hi fixeu la de l'esquerra és ben tancada, la del mig és mig oberta i la darrera és ben oberta. Aquí trobareu més informació d'aquests organismes

En el capítol d'organismes urticants (cnidaris) trobem aquesta anemone gruixuda (Cribrinopsis crassa). Sovint entre els seus tentacles s'hi amaguen petits crustacis, però avui no hem estat de sort

Una mica més enllà comencem a trobar tot de mans de mort (Alcyonium acaule)

Es tracta d'organismes colonials emparentats amb les meduses. Cada "floreta" (pòlip) és l'aparell bucal d'un individu. Si us hi fixeu, formen estrelles de 8 braços, d'aquí que se'ls conegui com a coralls octocoral·laris. Cada braç té tot de ramificacions que l'ajuden a ser més eficient quan està de cacera com avui. Sí, sí, de cacera: aquests pòlips són ben urticants i l'efecte sobre animals més petits és que els paralitza i els hi permet endrapar-los! Quan els pòlips són tancats, s'amaguen dins d'aquesta estructura vermella que sembla una mà

I uns altres octocoral·laris són les gorgònies blanques (Eunicella singularis). Els darrers anys estan sent cares de trobar, serà degut als darrers estius d'aigües persistentment calentes?

Patrullant al voltant de les roques trobem aquesta estrella ataronjada (Hacelia attenuata)

I ja fent escalada, aquesta estrella de braços llargs (Chaetaster longipes) que no és gens habitual de veure!

Comencem a fer una ullada als forats i trobem que són plens de castanyoletes (Chromis chromis) i  forcadelles (Anthias anthias)

Alguns reiets (Apogon imberbis)

I ja més arran de terra aquesta morena (Muraena helena). Que si la mireu bé veureu que just al costat sobresurten unes banyes vermelles...

I aquí ve quan val la pena tirar una segona foto (si la model no s'ha amagat) perquè, ara sí, es veu per sobre el cap aquests crustacis vermells. Malauradament no hem estat prou a prop per tenir una imatge que ens permeti identificar-los!

I l'altra cosa que sol passar quan fotografies brossa, és que et poses a mirar els organismes que l'han colonitzat i et trobes amb sorpreses. A la imatge són fils de pescar, però mirant-los de prop...

...ens hem trobat amb un altre ascidi colonial! Es tracta de Didemnide coriace. Els foradets corresponents als sifons formen línies de dos en dos, envoltant zones acolorides. La de la imatge és grogosa, però també pot ser de tons grisos i fins i tot blancs

I remenant brossa tampoc hi podien faltar les tovalloletes d'un sol ús...

I ara sí, cap a dalt de la Maru falta gent, no fos cas que se'ns passi l'efecte de la Biodramina!

Salut!